Com diu la Natza Farré (Maria puríssima constitució. ARA 5/12/2024) l’aniversari de la Constitució espanyola fa de mal celebrar perquè sempre cau en pont. El de la Puríssima Constitució.
La Puríssima fa referència a la Mare de Déu, concebuda lliure del pecat original. Un misteri dels grossos. Com el de la concepció de la Constitució, que va ser concebuda només per homes, i això també és un dels seus pecats originals.
De la Constitució s’ha d’acatar el que interessa. A qui li interessi. Perquè tot és interpretable. A tall d’exemple:
"Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada y atribuye a los poderes públicos la obligación de promover las condiciones necesarias y establecer las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho". /…/
"La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles".
El primer paràgraf és totalment prescindible, inoperant, en canvi el segon va a missa, o no?
L’estropici majúscul de les festes del 6 i el 8 de desembre no té parangó. I pel que tinc entès hi té molt a veure el govern socialista de Felipe González que va ser incapaç, en el seu moment, de fer caure la festa de la Puríssima (patrona de la infanteria) i de traslladar la festa de la Constitució (si és que s’havia de celebrar) al primer diumenge de desembre.
I aquí paro perquè si volgués fer un memorial de greuges de les renúnicies i martingales dels governs socialistes de Felipe González la tirallonga seria ben llarga. Llarga i patètica, com patètic i esperpèntic és escoltar les declaracions que continuen fent, l’1 i el 2, Felipe i Alfonso. Penós. Vergonya aliena! A cagar a la via l’un i l’altre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú