Avis i àvies

El professor Ramon Casals assegura que tothom, en qualsevol circumstància, educa. Avis i àvies també, i no malcrien, com sovint el tòpic ha assegurat. Només cal que pares i avis estableixin acords per remar en la mateixa direcció. (Avis i àvies, eduquen o malcrien? Trinitat Gilbert. ARA Criatures 27/4/2019)
El tòpic assegura que “els pares i les mares eduquen les criatures, mentre que avis i àvies les malcrien”.
Per començar, “la criatura rep influències de tothom, dels pares, dels avis, dels parents, dels veïns, de la gent que es troba a les botigues o pel carrer, tot hi fa”.
Certament, pares i avis han de remar en la mateixa direcció per no desorientar les criatures. Casals també indica que els mateixos progenitors també han de remar en la mateixa direcció.
Ara bé, és cert que “els infants poden percebre que no tot és exactament igual amb tots els adults”. Pel que fa als límits: pocs, clars i a temps!
La mestra i pedagoga Anna Ramis sosté que “el fet que els infants vagin creixent amb entorns normatius diversos (mentre no siguin oposats o contradictoris) és un enriquiment,
El pedagog Xavier Ureta remarca que els avis eduquen segons les pautes d’educació que van rebre quan eren infants. Ureta reconeix que “als fills se’ls educa d’una manera, a l’estil de l’època (sovint marcada per normatives condicionades per les modes), i als nets se’ls educa sense complexos ni estereotips, perquè se’ls estima d’una manera diferent, des de la saviesa”.
El fet de ser avis i àvies és un regal meravellós que et dona la vida. Tenim molt per aprendre dels nets, perquè ens ajuden a ser joves. A més, pels nets podem saber i entendre fets del món que canvien cada dia, i això ens farà sentir que el món és una mica més nostre”.