És temps d'advent i de pessebres. L'advent és el temps litúrgic d’espera i preparació del Nadal, és a dir, de la vinguda del Messies. A data d’avui poc rastre queda de l’advent que no siguin els calendaris, alguns de preciosos i d’altres endolcits i sense massa traça. Altra cosa és el pessebre, en coexistència amb el guarniment d’arbres, pares noels i altres elements consumistes.
Avui, Santa Llúcia, és dia de fer el pessebre. Albert Pla, Gerard Quintana, Manel i tota aquesta colla us canten un consell:
https://www.catorze.cat/musica/el-caganer_147632_102.html?utm_source=x
La Rosamaria Cendrós hi posa una mica de salsa al tema del pessebre, que ja està bé. Tot ajuda i la ironia, si és fina i delicada, doncs millor que millor.
“Us presento el pessebre d'aquest any, més inclusiu i laic. No hi ha animals per evitar maltractaments. Maria tampoc pq les feministes creuen q la imatge de la dona no pot ser explotada. Josep, el fuster, no hi és perquè el sindicat no ho autoritza. El nen Jesús s'ho pensa perquè encara no ha escollit si vol ser nen, nena o una altra cosa. Ni parlar del Reis de l’Orient q podrien ser immigrants. Tampoc no hi ha cap àngel per no ofendre ateus, musulmans i altres religions. Per acabar, s'ha eliminat la palla per risc l'incendi i pq no compleix la norma Europea NF X 08-070. Només queda la cabana, feta amb fusta reciclada de boscos que compleixen amb la Norma Ambiental. Però demà la trec, no fos cas que vingui algú a okupar-la.”
La politicamentcorrectatonteria, el bonisme descontrolat i les paraules fàtues ens estan passant per sobre. Una mica més de sentit comú i prou de tanta tonteria sisplau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú