Una persona de cada 10 són esquerrans. No gaire lluny de quan se’ls considerava fills del diable o portadors de malformacions, els esquerrans han superat moltes traves. Però s’enfronten dia a dia a la imposició més gran: la de viure en un món pensat per i per als destres.
Obrir una llauna, emprar unes tisores, tocar la guitarra…resulta un obstacle tot sovint, en ocasions insalvable per als més petits. També és cert que el mercat ha anat compensant la històrica discriminació i actualment hi ha estris per a esquerrans. 20 anys enrere anàvem a comprar estris pel Martí de casa a la plaça del Pi o al carrer Petritxol en una botiga especialitzada.
Políticament parlant em pregunto si els esquerrans de debò, ja sigui de l'àmbit socialista o socialdemòcrata, arriben al 10% de la població. Tal com està el pati, i amb les conversions a l’esfera neoliberal, poca cosa queda ja de l’esquerra transformadora de fa unes dècades.
I així ens va. Tenim el que tenim, que no és gran cosa a hores d’ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú