El VINSEUM l’any que ve celebrarà el seu 90è aniversari. Va obrir portes l’any 1935 i fa vint-i-cinc anys es va plantejar la necessitat de renovar íntegrament l’equipamen en dues grans fases. Una primera per rehabilitar el Palau Reial i la capella de Sant Pelegrí i una segona per enderrocar l’edifici de Cal Pa i Figues i construir-hi l’edifici que ara s’inaugura. La primera fase va acabar l’any 2012 i aquesta segona s’ha allargat més de vuit anys.
Ahir, un mes després de les jornades de portes obertes de la reobertura de VINSEUM, el vam visitar una colla d’amics. Gairebé vuit anys des de l'inici de la renovació de les instal·lacions “obrim la nova casa del vi català”. Què poc afortunada que trobo aquesta nomenclatura, en contrast amb el nom de VINSEUM, tot un encert!
El nou VINSEUM, reconegut com a Millor Museu de Vi d’Europa 2024… fins i tot abans de la seva reobertura. Talment com fer Pasqua abans de Rams. Aqui qui no corre vola!
El nou equipament, remodelat ja a principis dels anys 2000, disposa de quatre plantes superiors i un soterrani, engloba més de 5.000 m2. Amplia en escreix els 1.500 m2 que tenia fins ara. Falta donar-li un destí a la quarta planta del nou edifici, on s'havia previst habilitar un espai enogastronòmic.
L’equipament passa de 500 objectes exposats a més de 2.000, i introdueix molts muntatges audiovisuals (60 peces audiovisuals molt diverses, així com efectes il·lusoris amb miralls, molt encertats per cert) i immersius (molt audiovisuals i poc immersius al meu entendre: els sentits de l’olfacte, gust i tacte no hi són presents), un detallat time-lapse sobre la formació del raïm, recreacions de com funcionen diverses premses històriques de raïm o els vídeos que conviden a seure en una taverna centenària per conversar amb personatges com el sommelier Josep Roca, d'El Celler de Can Roca.
El VINSEUM obre portes amb tres exposicions permanents: Les arrels, situada al soterrani i que repassa la història vitivinícola de Vilafranca i el Penedès; la Plaça del vi, a la planta baixa i que serveix per presentar totes les DO de Catalunya amb la premsa monumental i el mural de Pau Boada com a teló de fons; i finalment, Les cultures del vi de Catalunya, que ocupa les plantes superiors i que serveix per explicar la història de la vinya i el vi des de diferents perspectives.
Es tracta d’un viatge per 3.000 anys d’història. El circuit és un passeig per la història de la viticultura del país amb una mirada transversal i antropològica. Un museu singular que pretén explicar la història del país en clau de vi, un element clau per la promoció del territori.
Tant de bo que el VINSEUM no només sigui un espai per a la conservació, sinó també per a la recerca, la difusió i l’educació en la cultura del vi.
Com a les cases de pagès, al nou Vinseum hi ha una mica de tot. Molt de gairebé tot per ser més precisos. El que falla és la senyalització, del tot millorable, com ens va reconèixer una de les treballadores.
“El VINSEUM és la casa del vi català, i per fi ha obert les seves portes a Vilafranca. Estic convençut que aquest museu serà un motor important per al turisme i l’economia local” ha afirmat amb entusiasme Joan Tarrada, president de la Junta Directiva del VINSEUM.
Amb el guardó al VINSEUM, la regidora de cultura de Vilafranca, Àngels Dalmau, considera que es demostra la “vocació internacional” i el “poder d’atracció” que té l’equipament.
Quant al nombre de visitants que es preveu rebre, s’espera poder passar dels 10.000 visitants als 50.000 en dos o tres anys. Ai las!
Està per veure que VINSEUM arribi a ser un motor important per al turisme i l’economia local, que no serà fàcil, de la mateixa manera que el Museu Casteller de Valls tampoc ha estat cap element multiplicador per al turisme i l’economia vallenca.
I un comentari final. Hagués estat molt més racional, funcional, econòmic i sostenible integrar VINSEUM, la casa de la Festa Major i l’oficina municipal de turisme en un sol espai, el que ocupa VINSEUM Llàstima de la dispersió i dels sobrecostos actuals.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú