Alberto Giacometti, escultor i pintor suís, va representar com ningú la solitud i l'aïllament de l'ésser humà al segle XX. Les seves típiques escultures d'una primesa extrema són molt reconeixibles i admirades com una volta excel·lent a l'art figuratiu.
La Neus Villar segueix les seves traces al meu entendre. “Del pòsit al vel de la ignorància - El vel de la ignorància” són uns projectes molt atractius i suggeridors. Hem tingut l’oportunitat de veure els seus muntatges a Vilafranca, a Sitges i ara al Molí de Cal Xerta, a sant Pere de Riudebitlles.
Dibuixos antropomòrfics, individus en el col·lectiu, persones al costat de persones, personatges allargassats que es despleguen en contacte…
“Encara que estàvem molt a prop els uns dels altres, seguíem sent tres aïllats que veiem la nit per primera vegada” (Rilke, R. 1934)
“El dibuix com a perllongació d’un mateix. La creativitat com a motor de vida” que diu la Neus.
Aquells personatges allargassats. Poema. @neusvillarAquells personatges allargassats que s’estiren i es toquen, es
belluguen i es corben, s’abracen i s’ajuden, s’arrepengen i
s’indiquen i s’esquincen, i s’amotllen, i s’ignoren, i
s’amanyaguen, i conviuen, comparteixen i viatgen, es nodreixen i
s’admiren, i s’esbraven i dansen i s’odien i pateixen…
I caminen, s’acompanyen, es guien, s’eixamplen i s’estrenyen, es
contemplen, s’encadenen, suren, s’inclinen, cauen i s’aixequen.
Aquells personatges allargassats, esprimatxats, escanyolits coll
llargaruts, peus eixamplats, espaterrats, delicats, entortolligats,
encaixats, deslligats…
I cansats, espremuts, continguts, encisats, esmaperduts, indisposats,
alineats, descompassats, embadalits, conquistats, superposats,
estovats… i baldats,
Aquells personatges allargassats…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada