El diumenge passat al programa “El suplement” de Catalunya Ràdio va dedicar un sentit record a Salvador Puig Antich (Montse Plaza: "Puig Antich havia de ser testimoni al meu casament i no ens vam poder ni acomiadar") amb la participació de Montse Puig Antich, Montse Plaza i Jordi Panyella.
Aquesta tarda, al Vinseum i dins del cicle Salvador Puig Antich, hi haurà una taula rodona amb la participació de Montse Puig Antich, Jordi Panyella, Josep Pimentel i Magda Oranich.
Fa 50 anys, Salvador Puig Antich va ser executat al garrot vil. Les últimes hores de la seva vida les va passar tancat a la cel·la 443 de la Model de Barcelona, acompanyat de les seves germanes i esperant un indult que no va arribar mai.
Recordem la vida de l'anarquista català assassinat el 2 de març del 1974. Al capdavall què som si no la nostra memòria. És el primer record de naturalesa política del qual sóc plenament conscient. Tenia 14 anys i a Montblanc, com a molts altres indrets suposo, hi va haver reunions informatives clandestines. Per a mi va ser com una presa de conscienciació política.
Avui, 50 anys després, encara no hem fet tots els deures. Encara vivim a la corda fluixa. Encara ressonen les paraules de la flamant Isabel Díaz Ayuso: “Totes les eines que s’utilitzin per defensar l’Estat em semblen bé.” El “Todo por la patria” de sempre, oi? Vergonya i ràbia a parts iguals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada