Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

24 de febrer del 2024

L’extrema dreta

Aquests dies s’està portant a terme l’Escola d’Hivern de la Gueralda. Tot un seguit d'actes en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Penedesencs. Aquesta II edició girarà entorn el tema "L'extrema dreta: anàlisi crític i resistència popular".
Dimarts el 'Sense ficció' ens feia viatjar fins als budells del màrqueting de la ultradreta amb “La xarxa ultra”. El documental ens endinsava al món dels fatxatubers, dels quals procurarem mantenir-nos-en allunyats. Però això no sempre és possible, i més entre les generacions més joves, addictes a les xarxes socials que, en molts casos, troben en aquestes comunitats reaccionàries el sentiment de pertinença a la tribu. La xarxa ultra el que feia era plantar-nos aquesta realitat davant dels nassos i explicar-nos com funciona.
Com diu la Mònica Planas (Les entranyes de la ultradreta, al 'Sense ficció'.ARA 22/2/2024) “La xarxa ultra” va ser una molt bona manera d’aproximar-se a un món sòrdid i tòxic i no des de l’espectacle llaminer de l’esperpent sinó des de la dissecció minuciosa i, sobretot, des de la denúncia del seu potencial. Malauradament, el documental tornarà a servir en el futur per entendre unes conseqüències socials i polítiques que encara hem de veure però que són desesperançadores. Fa feredat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada