En defensa de la pagesia

Llegeixo a CRÍTIC una entrevista a Vanessa Freixa, activista rural, il·lustradora que té un petit ramat d’ovelles al Pallars. Nascuda a Rialp, té 44 anys, i viu a Olp, un poblet prop de Sort: allà al segle XIX hi havia censades 250 persones; avui, malgrat el boom demogràfic, hi viuen només 50 veïns tot l’any.
En resum, i al seu parer, l’alimentació és la base de la vida i, alhora, és l’origen de molts dels problemes que tenim avui i que tindrem en el futur. A Catalunya, com a la majoria del món occidental, ens alimentem a través d’un sistema industrial i global que ens proporciona aliments vinguin d’on vinguin i que, a més, mengem en quantitats més grans del que necessitem. No ens qüestionem d’on ve el menjar que mengem. No ens qüestionem si el model agrari que tenim està contaminant la Terra i els aliments que mengem. El model alimentari que tenim avui dia acabarà tenint un cost molt gran per a la Terra, per al medi ambient i per a la salut de les persones. És un sistema molt boig.
A la capella de sant Joan de Vilafranca del Penedès la Maria Rosa Ferré té una exposició fotogràfica fantàstica: “50 viticultores del Penedès”. Dones valentes que fan totes les tasques del món de la pagesia i que a més a més cuiden fills, pares, avis i encara tenen temps de formar-se, per gaudir, per compartir i per ser felices.
I mentrestant tractors i pagesos catalans es manifesten a Madrid per reclamar ajuts per la sequera La marxa d'Unió de Pagesos ha arribat a la capital per protestar davant del Ministeri d'Agricultura, amb la participació d'una cinquantena de tractors i centenars d'agricultors. Igual que fa 50 anys. No, no, pitjor. I sense cap indici de millora.
Com diu la Sílvia Barroso, directora d’El Món, necessitem que no mori la pagesia perquè no mori el país, amb el territori abandonat i la desaparició progressiva del producte de proximitat, tan lloat i tan poc defensat.