Les Luthiers pleguen. Aquests dies actuen a BCN. El grup argentí s'acomiada dels escenaris després de cinquanta-cinc anys de carrera musical i humorística. Martí Estruch ens ho narra amb detall (Les Luthiers, grans entre els grans. Vilaweb): un grup conegut per massa poca gent i per barrejar música i humor amb les proporcions justes i necessàries.
La base dels seus espectacles i del seu èxit: un humor basat en el llenguatge, en els dobles sentits i els jocs de paraules, els equívocs i les infinites opcions que ens ofereixen els mots per fer riure. Una altra característica de Les Luthiers és la seva qualitat musical i originalitat instrumental.
El resultat són cinquanta-cinc anys de carrera musical, concerts per tot el món i un grapat de seguidors entusiastes.
De fet, el que és important en aquesta vida és tenir sentit de l’humor i riure de tant en tant. De tot: d’un mateix, dels altres, del país, de qui el governa i de qui el desgoverna. O no?
Els vaig veure en directe ja fa un grapat d’anys al Palau Sant Jordi i en tinc molt bon record. Posats a triar una peça, que no és fàcil, em quedo amb “Perdónala”. Genial!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú