Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

28 de juliol del 2023

Va de músics. Perquè la vida, sense música, només seria soroll

Sento notícies disperses sobre músics, granadets i no tant. L’Elton John fa la gira final; en Raphael diu que no vol plegar ni que el matin; es mor un dels membres dels Eagles; en Mick Jagger en fa 80 i salta i balla com un adolescent -però xutat, suposo-...
La notícia que més m’ha commogut és la mort de la cantant irlandesa Sinéad O'Connor, als 56 anys. Va ser una artista incòmoda i controvertida que atreia sovint les polèmiques amb les seves declaracions explosives sobre religió, sexualitat o la seva vida.
No sóc un gran coneixedor de la seva obra musical. M’agraden més Eleanor McEvoy & Mary Black. Un dels seus temes em té robat el cor: A Woman's Heart https://youtu.be/m03aJR1avcY
Posted by at

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)