Hem fet una estada de cap de setmana llarg, de divendres a diumenge, al Moianès. La 6a comarca menys visitada turísticament parlant. 10 municipis i 15.000 persones. Una comarca de mida humana que es pot apamar i visitar amb calma i interès, a mig camí de tot arreu..
No ho hem vist pas tot però Déu-n'hi-do, malgrat la calorada. El monestir de santa Maria de l’Estany (quins capitells!); la pujada de Màrius Torres a sant Quirze Safaja “(...) i això és la mort - tancar els ulls, escoltar el silenci de quan la música comença”; el parc prehistòric de les coves del Toll i de les Toixoneres de Moià; el restaurant Les Voltes…
Talment com un viatge en el temps per l’origen del paisatge. Un paisatge amable per la terra de coves i megàlits que ens ha ajudat a entendre la vida i la mort a l’altiplà del Moianès.
La Montse Castanys i el Pep Fargas ens van descobrir la comarca natural ja fa 30 anys i el Dionís Guiteras, alcalde de Moià, ens ha acomboiat exquisidament.
I tot plegat a una vuitantena de km i a poc més d’una hora de camí. Aquest tipus d’escapades de proximitat, lluny de les aglomeracions mundanes, en entorns no del tot coneguts i de petit format ens encanten. Hi tornarem, més aviat que tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú