El ViJAzz estrena un nou cicle, “Nous Talents”, l’aposta per l’enorme talent musical de Catalunya. Al centre de dia Jaume Nicolàs, en col·laboració amb l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i la Fundació PINNAE.
Ahir dissabtel, a les 19h, Jordi Berni Trio (Jordi Berni – Piano, José López – Contrabaix, Guillem Arnedo – Bateria). Un concert gratuït de petit format i molt bona qualitat. La durada, la justa, una hora mal comptada. Música d’autor, res a veure amb les llistes de reproducció de l’Spotify tipus “Restaurante de música de lujo o restaurante de jazz).
Cal felicitar l’organització per oferir concerts de petit format en escenaris alternatius ben triats: els claustres de sant Francesc i dels Trinitaris, el centre de dia Jaume Nicolás a tall d’exemple.
Al vespre, a la rambla de Nostra Senyora, de copes. Esquivant l’allau de gent i de copes. La tria de les dates del ViJazz va ser en el seu moment un gran encert: tots tenim ganes de vacances, d’estiu, de bon temps i de sortir de copes. I els artistes estelars deuen estar d’inici de gires pel món mundial, o si més no per Europa.Molt encertat l'article de Pep Anton Roig avui a El Nacional: “Un vespre de postureig al ViJazz Vilafranca”. Una mirada indulgent i lúcida al molt de postureig que s'ensuma aquest dies. Ve a dir que el l ViJazz fa anys que compleix a la perfecció el seu bon propòsit: durant tres dies, convertir Vilafranca en una arcàdia divertida, culta i hedonista en la qual beure vins lleugerament justets a preus lleugerament cars i escoltar jazz lleugerament magnífic amb unes comoditats lleugerament inusuals. https://www.elnacional.cat/ca/gourmeteria/opinio-critiques/vijazz-vilafranca-postureo_1057557_102.html
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú