Se'ns ha colat el feixisme

L’Eva Piquer ja ho va denunciar el 2021 (Se’ns ha colat el feixisme. Ara llegim 6/2/2021). Això va així i això està passant aquí: el feixisme treu partit dels instruments de la democràcia per enfortir-se i escampar-se.
Si hem de donar veu a la ultradreta vol dir que ja li hem obert la porta. I no només els deixem entrar a casa: fins i tot parem la taula i els convidem a seure.
El feixisme se’ns ha colat a l’estil cavall de Troia, s’ha infiltrat en el discurs públic aprofitant les eines democràtiques.
Aquesta propensió dels demòcrates a legitimar-ho tot és indubtablement estúpida, però molt útil per al feixisme: si ens presentem a les eleccions tenint la picardia d’evitar dir de forma explícita que som feixistes, hi ha moltes probabilitats que els ximples dels demòcrates ens deixin ser candidats, ser votats i fins i tot governar.
Les xarxes socials són una joguina enverinada. Els feixistes veuen les xarxes com una oportunitat. La manera més efectiva d’escampar el feixisme és deixar que tothom parli. Sobre qualsevol tema. Sense cap jerarquia d’autoritat entre les opinions. I ja no podrem distingir la veritat de la mentida. En nom de la llibertat d’expressió, estarem legitimant opinions menyspreables.
Tot plegat fa pensar en la banalitat del mal que denunciava l’Hanna Arendt, en Umberto Eco (Contra el feixisme, 1995) i en totes les víctimes del feixisme. En el culte a la mort i a la ignorància. En un monstre que hauríem d’aprendre a detectar quan encara és llavor. En un passat recent que no s’hauria de repetir mai.