Sovint es fa servir la metàfora de l'iceberg per explicar que sota la internet visible, aquella que podem trobar amb facilitat als cercadors, hi ha una internet que resta invisible.
La internet fosca -dark web– fa referència a la part d’internet en què no es pot accedir amb navegadors convencionals com ara Google Chrome i Mozilla Firefox… sinó que cal emprar eines que garanteixen la privadesa de l’usuari.
Seguint la metàfora de l’iceberg, la internet fosca és més avall, on no arriba la llum i queden ocults continguts que tan sols s’hi pengen sota l’empara de més privadesa. A causa de tot plegat, la internet fosca és un lloc popular per als pirates informàtics i criminals, però també per a activistes polítics que volen protegir la seva identitat.
La fa servir molta gent, gent perfectament legal i una altra que és criminal, que vol esborrar les petjades. També la fa servir gent sense cap activitat il·lícita que cerca privadesa i seguretat en línia, com ara alertadors de corrupció, o que comparteixen informació útil i recursos que no estan disponibles a la web convencional.
Internet és com una ciutat. Vas pel carrer i és fantàstic, però hi ha uns senyors que et controlen i unes càmeres que et miren. Si no vols que et vegin, te’n vas a un racó, però allà hi ha uns altres perills i potser t’apunyalen. No hi ha un món absolutament bo ni un d’absolutament dolent. (Arnau Lleonart)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú