De vacances de primavera que diuen alguns. A punt d’engegar el plat fort de la Pasqua, la festa cristiana que se celebra en recordança de la resurrecció de Jesucrist, en un entorn descregut que majoritàriament conserva el costum de la mona i poca cosa més, a diferència d’altres religions que mantenen una comunitat important de creients practicants (el ramadà que celebra la comunitat musulmana a tall d’exemple).
Aquest any l’equip de comunicació de la passió d'Olesa de Montserrat l’ha clavat amb uns cartells enginyosos, impactants i plens d’ironia, que de ben segur que provocaran alguna crítica iracunda. Els textos són divertits, a manera d’espòilers:
“Amor, enveja, traïció… com una telenovel·la de migdia però sense sobreactuacions”.
“Cap al final maten el protagonista”
“Un guió tan bo que el prota ressuscita i t’ho creus”.
Totalment a favor de la ironia fina, d’una dosi justa d’insolència i d’una mirada desvergonyida. “Liberez l’expression” que es llegia en alguna pintada del maig del 68. Doncs això! I bona Pasqua als creients practicants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada