Aprofitant la setmana de festa pedalem, amb el Chris i el Ton, per la Via Augusta. Avui hem fet el tram Martorell - Vilafranca del Penedès. Demà continuarem de Vilafranca a l’Arc de Berà. Una vuitantena de km en total.El corredor mediterrani està trinxat però encara hem fet algun tram ben maco. La senyalització, defectuosa i algun tram fins i tot impracticable.
La Via Augusta fou la via romana que unia la península d’Hispània amb el centre del món romà. Transcorria al llarg de la costa mediterrània, des dels Pirineus fins a Cadis, uns 1.577 km Abans de ser millorada pels romans ja era una ruta natural. De fa temps coincideix en bona part amb la carretera nacional 340.
Tot pedalant es fa inevitable no evocar el pas remot de la història des del present (Joan F. Mira. La Via Augusta: contemplació). ¿Per on havien de passar els ibers que viatjaven amunt i avall del litoral sinó per aquest mateix camí no encara imperial ni reial, que llavors devia ser a penes una senda una mica més ampla que les altres, que pocs segles més tard seria anomenada Via Augusta i pel qual mentrestant passarien les tropes d’Anníbal amb els seus elefants? ¿Com devien ser les legions d’Escipió venint de Tarragona i els veterans de les guerres de Viriat?¿Com li devia anar a Juli César en les seves campanyes militars a terres ibèriques quan l’any 46 AC la va recórrer a peu entre Tàrraco i el Pirineu? Però això ja és una altra història.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú