Cinema català… posa’t a caminar | Un paseo con Madeleine

Divendres a les 19h a la sala Zazie vaig tenir el goig d’assistir al passi de la pel·lícula “Un paseo con Madeleine”.
Una breu ressenya per situar la peli. Madeleine, de 92 anys, demana un taxi perquè la porti a la casa de retir on viurà. Charles, un conductor desil·lusionat i de cor tendre, accepta conduir pels llocs que van marcar la vida de l’anciana. A través dels carrers de París, es revela el seu extraordinari passat. Encara no ho saben, però tots dos forjaran una amistat durant aquest viatge que canviarà les seves vides per sempre.
Sense pretencions però una preciositat, pura sensibilitat i tendresa ben combinada amb una dosi suficient de denúncia social i d’empoderament personal. Una més dels centenars de pel·lícules que cada any posa al mercat la industria cinematografica francesa.
Com a català sento enveja dels francesos. De la seva indústria audiovisual, del seu compromís amb la seva llengua i de la defensa que fan dels seus interessos culturals. I em ve al cap una adaptació fàcil d’una parrafada molt nostrada: cinema català… posa’t a caminar! Si més no fins a convertir-se en una estructura d’estat.
Si féssim una comparativa de la pagesia d’aquí i d’allà molt em temo que les conclusions serien les mateixes, ai las!