El desembre de 1988 vaig llegir una entrevista a la cantant Josiana on parlava del seu darrer disc en occità “Los càtars” (Música per a Anna). Tota una doble descoberta, de la Josiana i del catarisme. El disc és d’un lirisme absolut i terrenal, sobri, sense pretensions historicistes i fugint de la petja medieval. Fa tremolar la terra. Incorpora els textos dels temes en català i occità. Una delícia.El catarisme, en poques paraules, és una religió oposada a la catòlica, edificada sobre el principi de la llibertat i sense creu. Una religió oberta, liberal: no existia el matrimoni, hi havia amor lliure i la dona i l’home tenien la mateixa consideració. Quelcom extremadament preocupant a Roma que va organitzar una creuada per motius religiosos i d’altres més terrenals: Occitània era un país molt ric i la destrucció del catarisme va suposar també el domini del territori.
L’any 1.000 el catarisme s’estengué per diversos indrets d’Europa però fou a Occitània on arrelà més fort. Els càtars, bons homes o perfectes, predicaven la sobrietat i la pobresa. L’expansió del catarisme fou possible gràcies al caràcter obert, culte i progressista de la societat occitana.
La lluita contra aquesta religió declarada herètica fou primer pacífica i després bèl·lica amb massacres com la de Béziers on l’any 1.209 foren assassinades milers de persones. Setges i batalles se succeïren per arreu d’Occitània durant la primera meitat del segle XIII. La més cèlebre la de Muret, el 1213,en la qual la mort del rei català Pere el Catòlic a mans de l’exèrcit francès significà l’annexió d’Occitània a la corona francesa. Muret no només ijmplica l'expulsió gairebé definitiva dels catalans d’Occitània, sinó que també reforça la primacia de Castella en la carrera per conquerir més territoris andalusins que la Corona d’Aragó.
El 1258 Jaume I fou obligat a acceptar el tractat de Corbeil pel qual renunciava a la possessió d’Occitània. (Jordi Miralles)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada