Dia de reminiscències històriques de prou pes: la batalla d'Almansa (1707), la revolució portuguesa dels clavells (1975) i alguna més de ben segur. Llegeixo el revers del bloc Maragall, que no deixa de ser curiós, avui dedicat a Caterina Tomàs i Gallard, santa mallorquina que morí a quaranta -tres anys el 1574. Penso que si una persona poc treballada i se suposa que més ben alimentada que la immensa majoria de mortals es moria a aquesta edat, els quaranta devien ser la mitjana d’edat del segle, la meitat que l’actual.
Escolto a la Catalunya Ràdio, tot preparant els esmorzars, que la meitat dels catalans tenen moltes dificultats per arribar a fi de mes, que ⅓ no es poden permetre fer ni uns dies de vacances i que la ¼ estan en perill d'exclusió social i tot plegat em fa pensar que no anem bé com a país.
Sento l'entrevista que li fan a la Susan Sarandon. Parlen de la pel·lícula Thelma i Louise. La tinc ben present. I l’escena final, la primera selfie, de pell de gallina. És una d’aquestes pel·líicules que no s’obliden, com ara també em passa amb Mississippi burning a tall d'exemple, malgrat no es puguin considerar excel·lents pel·lícules cinematogràficament parlant.
Endreço el meeu blog, dono un cop d’ull a la premsa digital i me’n vaig en bici a l’hort a regar i a posar les canyes a les tomaqueres. Bon dia!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú