La Marta Rojals la clava en el seu article (“Això no ho veuràs a la televisió”. ARA 12/11/2024).
Ve a dir que aquella promesa de llibertat d’expressió, d’informació en cru, ara sí que sí, només el poble salva el poble, avui té cara de tiktoker, de youtuber, d’instagramer amb les neurones justes i milions de seguidors… líders multitudinaris d’opinió que l’únic codi deontològic que coneixen és deure’s als seus patrocinadors. Paraperiodistes de mala jeia, vaja.
“You are the media now”, en l’idioma original, podria ser el lema de l’era que tal dia en vam dir de la postveritat.
El fet de tindre accés a qualsevol succés del món en temps real, amb un gest tan banal com treure’ns el mòbil de la butxaca, ens genera la il·lusió que estar informats és això, que per fi som cara a cara amb "la veritat".
En aquest estat de les coses, com comprendran els periodistes, el lema “ara, els mitjans de comunicació sou vosaltres” em fa la mateixa il·lusió que si diguessin “ara, vosaltres sou els meteoròlegs” en la imminència d’una gota freda. Que sí!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú