Lliçons de la tragèdia del País Valencià

Molt recomanable la lectura de l’article de Joan Vila a CRÍTIC (Lliçons de la tragèdia del País Valencià: són inevitables inundacions mortals com aquestes?)
Amb una exigència ineludible: de la catàstrofe n'hem d'extreure algunes lliçons, si no volem que inundacions similars es repeteixin sovint en el futur. Examinem els mapes de les zones inundables. El clima del planeta ja no es comporta com dècades enrere i això només acaba de començar. Actuem en conseqüència, perquè el canvi climàtic ja és part de les nostres vides.
Potser la manera com invadim el territori, l'omplim d'asfalt i d'infraestructures viàries n'és la causa principal, a part, és clar, del canvi climàtic, que agreuja els fenòmens meteorològics propis d'aquesta àrea mediterrània on vivim.
Una opinió cada cop més majoritària entre la ciutadania és que no podem continuar vivint com hem fet fins ara, ignorant els missatges que la natura ens envia.
Si continuem urbanitzant les zones potencialment inundables, tragèdies com la d’aquests dies es poden repetir sovint. En Francesc Mauri ho pronostica clarament: “Tornarem a tenir fenòmens extrems i, si continuem urbanitzant, ens enganxarem els dits”.
Potser podrem millorar els sistemes d’alerta a la població, potser podrem incrementar la dotació dels equips d’emergència però si continuem urbanitzant les zones potencialment inundables com fins ara, una tragèdia d’origen climàtic es pot repetir, i no pas d’aquí a un segle. A Catalunya tenim el mateix problema: un 15% del territori urbanitzat del Principat té risc d’inundació, segons l’informe RiskCat.
“Psicològicament, és devastador. Tota la teua vida ha desaparegut en una hora”, explica la Tere. Té 79 anys i viu a Paiporta. A la gent gran li costa especialment mirar el futur. "La nit es fa molt llarga", afirma el Juan https://bit.ly/3YFNYz8
“Si hi havia un temps en què en la política hi entrava gent molt qualificada amb la voluntat de servir els ciutadans, aquest temps ja ha passat. I ara la norma –a dreta i a esquerra– és entrar en la política per servir-se’n, per gestionar els interessos privats sota aparences públiques” assegura Vicent Partal