Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

3 de novembre del 2024

Melancolia

M’encanta “Melancolia”, una escultura d'Albert Gyorgy, mostra el buit que deixa darrere seu el dolor. Quina meravella!
Posa de manifest de quina manera un bocí de no res, un forat, pot omplir de significat i de transcendència una peça escultòrica.
Recordo una exposició de Henry Moore al Palau de Velázquez de Madrid entre els mesos de maig i agost del 1981.: “Henry Moore. Exposició retrospectiva. Escultures, dibuixos i gravats, 1921-1981”. Art en estat pur.
Posted by at

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)