Esther Vera, bona observadora i analista de la realitat, anuncia l’inici d’una nova era (“Lliscar pel pendent”. ARA 10/11/2024).
La sensació és que estem en un moment de crisi en què cristal·litzen molts processos de canvi que s’han iniciat prèviament.
Avui, la imatge de la democràcia liberal recorda la de Sísif, el bocamoll que va ser condemnat a arrossegar costa amunt una gran pedra que just abans d’arribar al cim sempre rodava muntanya avall.
Són temps de convèncer els ciutadans de la utilitat de les institucions, del valor de la gestió honrada de la cosa pública, de la importància de la llibertat d’opinió i de premsa, de la importància de la veritat, de la virtut del debat públic. En definitiva, de recomençar a protegir els instruments que ens han donat la capacitat de progressar com a societat.
Si la filosofia és l’art de fer preguntes pertinents, avui n’hi ha moltes a fer als que s’aventuren a pensar. D’entrada des del periodisme hi ha moltes més preguntes que certeses: sabrà Europa resistir a la ultradreta i a la desídia amb què observa la seva decadència?; podran sobreviure els mitjans de comunicació seriosos a l’era de la immediatesa i el menyspreu de la veritat?; complirà Trump les seves promeses amb les deportacions massives d’immigrants?; quin efecte econòmic tindrà la guerra comercial per la pujada d’aranzels? Comença una nova era.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú