Enric Marco i Batlle fou un sindicalista català, conegut per la seva impostura sobre la seva estada al camp de concentració de Flossenbürg
La seva biografia és espectacular. Sindicalista de la CNT amb càrrecs importants, vicepresident de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC)...
El 1984 Juan Gómez Casas, reflexionant sobre el període que Marco havia ocupat aquests càrrecs, recordava que poc o res es coneixia amb certesa sobre el seu passat.
El 2005 va ser objecte d'una gran atenció mediàtica a causa d'una impostura. Durant anys es va fer passar per un deportat al camp de concentració de Flossenbürg, a Baviera, durant l'Alemanya nazi.
A l'abril de 2005 un informe de l'historiador Benito Bermejo establia que els relats de Marco eren extremadament inconsistents i demostrava que realment havia estat a l'Alemanya nazi com a treballador voluntari (d'acord amb el tractat Franco-Hitler d'agost de 1941) i no deportat pel seu combat en la resistència antinazi a França com ell havia pretès.
Un documental sobre la seva vida anomenat Ich bin Enric Marco es va estrenar el 2009.També basant-se la seva vida, Javier Cercas va escriure El impostor, que es va publicar el 2014. El 2024 s'estrenà la pel·lícula Marco on Eduard Fernández interpreta el paper d'Enric.
La pel·lícula està construïda com un trencaclosques en què no falta una sola peça. Eduard Fernández captura la complexitat del personatge, un home amb la necessitat imperiosa de fer-se notar, disposat a crear una reputació a força de mentides.
Marco és un magnífic drama històric que, a més, acaba convertit en una provocadora reflexió sobre com volem ser vistos pels altres, així com el preu a pagar quan la veritat surt a la llum.
En una entrevista recent a Eduard Fernández venia a dir que Enric Marco és l’home que millor va parlar de què passava en un camp de concentració, precisament perquè no hi havia estat.
Aquest dies es pot veure al cinema a Vilafranca. Molt recomanable.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú