A la capella de sant Joan, de l’11/10 al 10/11 podem gaudir d’una exposició audiovisual de Xavier Bayer i Pep Puig, amb el suport de l'associació Camí ramader de Marina: “Pastors i ramats. Un m´´on que se’n va”. Molt recomanable.
Al calendari dels pagesos 2024 trobem un reportatge sobre “ la transhumància, camins ramaders, pastors i pastores”.
Ve a dir que aquest ofici és més necessari que mai, que no pertany només al passat.
El setmanari penedesenc El Cargol del 20/10/2021 també es feia ressó del tema: “La transhumància, el món pastorívol i els camins ramaders es reivindiquen als Monjos”.
La fira de la Transhumància s’emmarca en el projecte “Camí Ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès”, que neix de la inquietud dels municipis de Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia, entre d’altres organismes i entitats, amb l’objectiu de preservar, potenciar i promoure la transhumància i els camins ramaders a Catalunya.
Jordi Navarra Torres, @nendelxinco, pastor també diu la seva a les xarxes: Estan tot el dia controlades, ara sí, es queden soles.Elles mateixes buscaran un lloc on estiguin tranquiles i còmodes per jeure, demà al matí hi tornarem a ser.
Això quan hi hagi llops no serà possible, el nostre ofici, la nostra manera de viure desapareixerà. #sompastors https://x.com/nendelxinco/status/1849154057883242517
La reintroducció dels llops, com la dels ossos, ideada en la zona de confort d’algun despatx ben lluny de l’alta muntanya, té molt de delicte, per molt europeu i modernet que sigui el programa Life.
Un dels projectes seleccionat pel prgorama Life ha estat l'anomenat 'Vinyes per calor', que es basa en la transformació de l'energia resultant de la poda de vinyes per obtenir energia calorífica i de refrigeració (energia tèrmica). Però això ja és un altre tema.
I sempre amb els pastors i pageses. Sempre.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú