El novembre s’obre amb la festa de Tots Sants. I l’endemà és la festa dels fidels difunts. D’aquells que encara no són prou sants. És a dir, els que al Purgatori s’afinen l’ànima per poder ser considerats sants algun dia.
I com que aquests necessiten ajut, nosaltres vinga resar per ells. I com que resar sense fer res més és una mica avorrit, ens hem inventat això dels panellets i les castanyes i els moniatos.
També, hi ha la cosa dels cementiris. Ai, els cementiris! Tots hi anirem a parar. Els cementiris amaguen textos que algú va decidir deixar esculpits sobre les seves restes.
Una dita popular afirma que "la mort és llei de vida". També és cert que "viure mata".
En qualsevol cas sembla ser que la mort és el darrer tabú. I que "només hi ha un camí sense fi conegut, el que recorrem durant el nostre temps, fins a la mort".
Miquel Berga parlava de la fascinació pels cementiris, de les làpides, i feia un recull d’epitafis, irreverents, memorables, literaris, sarcàstics, rebels, descarats, més enllà de la inscripció mai no gravada de Groucho Marx (“Perdonin que no m'aixequi”), hi ha el de Billy Wilder (“Sóc escriptor però ningú no és perfecte”), el de Miguel Mihura (“Ja deia jo que aquell metge no era gaire bo”), el de Bach (“Des d'aquí no se m'acut cap fuga”), el de Stan Laurel (“Si algú va al meu funeral amb cara de pomes agres, no li parlaré mai més”) o el de Fernando Lleras (“No sé què faig aquí”).
Hi ha epitafis que són la darrera estacada: “Aquí jau la meva dona, freda com sempre.” I la contrapartida: “Aquí jau el meu marit, per fi rígid.” També hi ha la genialitat de la frase breu però implacable: “Sense comentaris”, “Game over”, “No cridi: estic mort, no sord”, “Deixeu-me en pau” o “Estic mort. Ara torno”, o la ironia agredolça: “Mort per la voluntat de Déu i gràcies a l'ajuda d'un metge imbècil”, “En realitat preferiria estar a Filadèlfia”, “Vaig perdre una aposta amb la mort i jo sempre pago”, o l'impagable “Aquesta postura m'està matant”. Creu i ratlla: mort i rialla. "Fins aquí, tot va anar bé"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú