Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

15 de novembre del 2024

Paper de vàter

"Totes les coses modernes" és la secció del digital Catorze en què Carlota Gurt es mira de prop les coses que ens rodegen. Cadascuna d’aquestes coses diu alguna cosa de qui som, de com vivim, de quina societat formem part.
L’article sobre el paper de vàter, molt bo. Constata que abans que existís, els humans ens netejàvem el cul amb tota mena de coses: diaris, teles, herbes, fulles, sorra, neu, pedres o fulles d’enciam…
Diu que a Espanya consumim uns tretze quilos de paper higiènic per persona i any. Poca broma! La majoria del paper de vàter es fabrica amb fibres verges, és a dir, no amb paper reciclat. És una bona imatge del que fem amb l’ecologia i el futur del planeta: ens els passem pel cul.
Durant la pandèmia vam poder comprovar que davant de la paranoia d’escassetat de productes, el primer que va volar va ser el paper de vàter. No oblidarem les imatges estanteries arrasades.
La veritat és que, en dues generacions, les coses han canviat força: hem passat del paper Elefante que formava part de la mitologia dels pares (una mitologia rasposa, tot sigui dit) a la diversificació delirant del producte.
La Trinca (què bons!) ja va immortalitzar el paper de vàter en una oda divertida https://youtu.be/xqjNxS745p4

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú