La Tina Vallès comenta la novel·la “No hi queda ningú” (Brais Lamela, editorial Kalandraka, 2023). “No és una novel·la sobre tornar o no tornar als nostres llocs, o no només, sinó més aviat sobre aquests llocs que ja no hi són i que només es poden reconstruir en la memòria o bé, alerta al concepte, per mitjà de l’arquitectura forense, que no es dedica a reconstruir els llocs, sinó a reconstruir la memòria lligada a aquests llocs.”
Ahir no vaig tornar a l’escola de la Bisbal del Penedès. Amb motiu del centenari del centre l'ajuntament ha organitzat uns quants actes, un d’ells una trobada oberta i informal de mestres i alumnes que han desfilat pel centre al llarg dels anys.
No vaig tornar a un lloc que ja no existeix. Només la certesa de trobar-me mitja dotzena de persones, de la qual cosa no tinc cap indici, potser m’hagués animat a assistir-hi. Sóc poc propens a les trobades nostàlgiques indiscriminades i acomodatícies.
Uns altres llocs que ja no existeixen són la casa on vaig viure dels 6 als 18 anys i la granja on van treballar els pares, ara reconvertides en unes quantes cases adossades. El primer cop que les vaig veure vaig tenir una ingrata sorpresa. Era el buit inescrutable, el no res: ja no hi eren. Tots devem tenir llocs on no podem tornar, llocs que ja no hi són.
Anem acumulant records i pèrdues. Com deia Jorge Luis Borges, som totes les persones que hem conegut, tots els llocs que hem visitat, tots els llibres que hem llegit… i mil coses més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada