La vida és mòbil

Avui està prevista la presentació de l’iPhone 15 al teatre Steve Jobs a Cupertino, California. Tot un esdeveniment tecnològic d’abast mundial.
L’evolució de la telefonia mòbil és interessant. Els primers telèfons sense fils es van comercialitzar els anys 50, pesaven 40 kg i ocupaven el maleter d’un cotxe. Els primers mòbils van aparèixer al cap de 30 anys, pesaven 800 g i calia una motxilla per portar la bateria. Amb la digitalització, en la dècada dels 90, van arribar els telèfons intel·ligents, els mòbils reals, ja que per les seves dimensions es podien dur a la butxaca. Amb l’aparició de l’iPhone d’Apple el juliol del 2007, el primer amb pantalla tàctil, es va produir un canvi de paradigma en el disseny i la funcionalitat. I aquí estem.
Unes quantes reflexions al voltant del món dels mòbils.
Sabem de què estan fets? Som conscients que els països rics signen acords que faciliten l’espoli de matèries primeres barates i generen dependència als països del sud?
Canviem compulsivament de mòbils pels models nous sense cap necessitat?
Realment cal estar tan envoltat de dispositius tecnològics que faciliten la feina i la comunicació però també augmenten el nivell d’ansietat i condicionen el descans?
Cap tocar la pantalla del mòbil centenars -o milers- de vegades al dia?
Apaguem els aparells tecnològics un parell d’hores abans d’anar al llit?
Cal que els nadons i els nens s’entretinguin amb el mòbil en lloc l’avorrir-se i inventar-se jocs, per exemple?
Un parell de consideracins finals.
Els sensemòbil. Són els últims mohicans de la desconnexió: homes i dones que han renunciat voluntàriament a tenir mòbil. Expliquen que viure sense estar permanentment localitzables i connectats els fa més feliços. Una petita minoria: només en conec un.
La mort digital. No estem preparats per a la mort digital. Ens hem abocat a viure a la xarxa però molt poca gent ha previst què passarà amb tot el que hi té un cop ja no hi sigui. Nem-hi pensant.