El passat sempre és un pròleg (W. Shakespeare, La tempestat)

Aquest és el títol d’un article recent de Vicent Partal. Amb un missatge ben clar: el passat de Pedro Sánchez és claríssim i no es pot canviar, però també és cert que tot això que ha fet fins ara és un pròleg, el pròleg d’un llibre que encara s’ha d’escriure.

Apareix Shakespeare i la seva capacitat d’explicar-ho tot. Concretament a”La tempestat”, podem llegir aquella sentència famosíssima que diu que el passat sempre és un pròleg, és a dir, que la història estableix el context del present, però no el determina necessàriament.
Escolto avui a estones el ple del debat d’investidura de Feijóo. Sento que diu que la democràcia va començar el 1978, com la memòria històrica. Sembla que no pugui ser però és. Una sentència falsa i cega com aquesta invalida el seu discurs, el seu relat. Un relat previsible, sense esperança i amb un futur apocalíptic.
La fórmula decimonònica dels plens i dels debats d’investidura és caduca i demana una revisió a fons. Dies, hores i hores de discursos, rèpliques i contrarèpliques extenuants que no porten enlloc.
Si el passat sempre és un pròleg, amb Feijóo, el PP i Vox, em temo que el pitjor encara ha d’arribar. Esperem que no. I a la merda el Federico Jiménez Losantos.