Certament. Des de dilluns passat que en sóc conscient. Les varietats més primerenques de ceps (Chardonnay, xarel·lo...) ja broten !
De camí cap a Castellví de la Marca, a banda i banda de la carretera, ja es poden veure els primers brots. En qüestió de dies es multiplicaran exponencialment i les vinyes canviaran de fesomia i de cromatisme.
Aquest és el nostre paisatge, que no l´únic. La floració, ara fa unes setmanes, dels arbres fruiters -bàsicament presseguers- va ser tot un espectacle també.
A l'Alt Camp i a la Conca de Barberà encara els falten uns quants dies, tal com hem pogut corroborar aquest matí. terra endins tot s'endarrereix unes quantes setmanes.
Alguns artistes penedesencs han fet del paisatge el seu tema recurrent. El Fèlix Plantalech, a tall d'exemple. Des del 1987 que està al peu del canó. Amb un estil propi, fàcilment reconeixible diria jo.
Llegeixo un parell de publicacions recents seves. Variacions florals, amb textos de Sílvia Amigó (2010) i Cal·ligrafies varietals, amb textos d'una dotzena de penedesencs il·lustres (2013). De manufactura exquisida i amb unes il·lustracions precioses.
Al taller del Fèlix, al Maset dels Cosins, tot és pau i harmonia. El temps passa plàcidament, sense aturador però sense pressa, i la bona acollida sempre està garantida.
El paisatge com a àmbit de tots els àmbits, com a element que tot ho embolcalla, com a prolongació de nosaltres mateixos. El paisatge tal com l'entén Joan Nogué.
El Penedès filferrat. Fèlix Plantalech, 2015. Més informació
De camí cap a Castellví de la Marca, a banda i banda de la carretera, ja es poden veure els primers brots. En qüestió de dies es multiplicaran exponencialment i les vinyes canviaran de fesomia i de cromatisme.
Aquest és el nostre paisatge, que no l´únic. La floració, ara fa unes setmanes, dels arbres fruiters -bàsicament presseguers- va ser tot un espectacle també.
A l'Alt Camp i a la Conca de Barberà encara els falten uns quants dies, tal com hem pogut corroborar aquest matí. terra endins tot s'endarrereix unes quantes setmanes.
Alguns artistes penedesencs han fet del paisatge el seu tema recurrent. El Fèlix Plantalech, a tall d'exemple. Des del 1987 que està al peu del canó. Amb un estil propi, fàcilment reconeixible diria jo.
Llegeixo un parell de publicacions recents seves. Variacions florals, amb textos de Sílvia Amigó (2010) i Cal·ligrafies varietals, amb textos d'una dotzena de penedesencs il·lustres (2013). De manufactura exquisida i amb unes il·lustracions precioses.
Al taller del Fèlix, al Maset dels Cosins, tot és pau i harmonia. El temps passa plàcidament, sense aturador però sense pressa, i la bona acollida sempre està garantida.
El paisatge com a àmbit de tots els àmbits, com a element que tot ho embolcalla, com a prolongació de nosaltres mateixos. El paisatge tal com l'entén Joan Nogué.
El Penedès filferrat. Fèlix Plantalech, 2015. Més informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada