Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

20 d’abril del 2015

Sobre pèrdues i dols

La tragèdia de l'institut Joan Fuster de  Barcelona ha evidenciat com som de fràgils i vulnerables, entre moltes d'altres coses. La quimera del risc zero, un altre cop.
La nostra cultura, que persegueix l'absència de dolor i evita el tabú de la mort, ha quedat ben tocada.  Una profunda sensació de tristor i perplexitat ens atenalla.

Deia William Shakespeare que allò que no és possible evitar, hem d'acceptar-lo. 
I no seré jo qui li esmeni la plana.  La força decisiva haurà de sortir de cadascú de nosaltres. 

Fa més soroll un arbre que cau que tot un bosc que creix. O no? I sap greu.

La Concepció Poch, persona que en sap un tou d'aquest tema, té un llibre de consulta obligada: Pèrdues i dols. reflexions i eines per identificar-los i afrontar-los. Octaedro, 2013.

El nostre President ha declarat dol demà dia 21 a tot el territori de Catalunya. 
No oblidem però que el dol s'acaba quan domina el record del que va ser plaent i alegre, per sobre del més trist i dolorós. El veritable dol, doncs, va per llarg. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada