Hem "perdut" l'oremus i moltes altres coses. Segurament devem ser una de les generacions que hem deixat més llençols esparracats amb tantes bugades com ens ha tocat de fer o de viure.
Que el jovent d'avui no reben prou informació sobre una sèrie de fets, personatges i temes religiosos que són bàsics en l'àmbit cultural en el qual vivim és una realitat ben evident.
I que això fa que els joves -i tots els ciutadans que tinguin aquests buits culturals- no puguin entendre el significat de moltes obres d'art, textos, pel·lícules, actes litúrgics, festivitats i expressions d'ús popular que es basen en el coneixement de la cultura catòlica. Un coneixement que és independent de la creença religiosa.
Això ho posa en evidència el llibre de Salvador Alsius "Hem perdut l'oremus", d'edicions la Campana, 1998.
Això em porta a parlar de la cultura religiosa a l'escola. La causa de tot plegat és, en bona part, la no aposta per la desconfessionalització de l'ensenyament de la religió i per la seva obligatorietat prèvia transformació en una assignatura de cultura religiosa, que és la solució a la qual han arribat les societats avançades.
A la província canadenca d'Ontario, a tall d'exemple, tenen cal que "l'escola és una institució on s'haurien d'estudiar totes les religions, i on no se n'hauria de practicar cap".
A l'estat espanyol, els acords amb la Santa Seu, signats a corre-cuita a la mort de Franco per tal de perpetuar uns privilegis injustificables, són la paret que justifica -per manca de voluntat política i de coratge- l'estatus quo. "Santa Rita Rita Rita, lo que se da no se quita".
En fi, que volia fer un apunt com Déu mana però he anat a tota hòstia i em fa por que això acabi com el parenostre. Potser és que no en sé de la missa la meitat, que no estic per hòsties, que em fan anar d'Herodes a Pilat o que sempre arribo a misses dites.
Ara que és el temps litúrgic en què es commemora la passió i la mort de Jesucrist, alcem les mans al cel, fem vida comtemplativa, procurem no pontificar, treiem el Sant Cristo gros només si realment és necessari. I, per a més inri, que aquest dies de recolliment no siguin un viacrucis. Amén.
Un article interessant: l'herència del cristianisme a debat. Josep Ramoneda i francesc Torralba. ARA 02.04.2015
Una processó que us farà somriure, si més no. Són 36 segons.
Que el jovent d'avui no reben prou informació sobre una sèrie de fets, personatges i temes religiosos que són bàsics en l'àmbit cultural en el qual vivim és una realitat ben evident.
I que això fa que els joves -i tots els ciutadans que tinguin aquests buits culturals- no puguin entendre el significat de moltes obres d'art, textos, pel·lícules, actes litúrgics, festivitats i expressions d'ús popular que es basen en el coneixement de la cultura catòlica. Un coneixement que és independent de la creença religiosa.
Això ho posa en evidència el llibre de Salvador Alsius "Hem perdut l'oremus", d'edicions la Campana, 1998.
Això em porta a parlar de la cultura religiosa a l'escola. La causa de tot plegat és, en bona part, la no aposta per la desconfessionalització de l'ensenyament de la religió i per la seva obligatorietat prèvia transformació en una assignatura de cultura religiosa, que és la solució a la qual han arribat les societats avançades.
A la província canadenca d'Ontario, a tall d'exemple, tenen cal que "l'escola és una institució on s'haurien d'estudiar totes les religions, i on no se n'hauria de practicar cap".
A l'estat espanyol, els acords amb la Santa Seu, signats a corre-cuita a la mort de Franco per tal de perpetuar uns privilegis injustificables, són la paret que justifica -per manca de voluntat política i de coratge- l'estatus quo. "Santa Rita Rita Rita, lo que se da no se quita".
En fi, que volia fer un apunt com Déu mana però he anat a tota hòstia i em fa por que això acabi com el parenostre. Potser és que no en sé de la missa la meitat, que no estic per hòsties, que em fan anar d'Herodes a Pilat o que sempre arribo a misses dites.
Ara que és el temps litúrgic en què es commemora la passió i la mort de Jesucrist, alcem les mans al cel, fem vida comtemplativa, procurem no pontificar, treiem el Sant Cristo gros només si realment és necessari. I, per a més inri, que aquest dies de recolliment no siguin un viacrucis. Amén.
Un article interessant: l'herència del cristianisme a debat. Josep Ramoneda i francesc Torralba. ARA 02.04.2015
Una processó que us farà somriure, si més no. Són 36 segons.
Avui és el Dia Internacional del Llibre Infantil i també el Dia Mundial de conscienciació sobre l'autisme. Dues bones causes, que n'hi ha moltes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada