12 d’abril de 2015

De cap de setmana

Divendres 10, en acabar la jornada laboral, se'm gira feina. Em poso al dia pel que fa al cromosoma 16 duplicat. Que n'és de complexa la natura!

A 2/4 de 8, a l'auditori de VINSEUM, presentació del llibre "El Penedès era possible" i el mapa de l'àmbit, coincidint amb el 10è aniversari de la Plataforma per una Vegueria Pròpia. Una publicació lloable i molt interessant. Una crònica de 10 anys de lluita pel reconexement d'un àmbit -l'àmbit de tots els àmbits?-.

Dissabte a la tarda, com que era al recinte Mundet, a BCN, decideixo arribar-m'hi -disposo d'unes hores- al turó de la Rovira, en procés de rehabilitació i museïtzació des del 2011. 
Amb restes d'una bateria antiaèria de la guerra civil i traces del nucli barraquista del barri dels canons fins a l'any 1990.
Un turó fins ara força degradat, aïllat i desconegut. A 262 m d'alçada, permet una vista de 360º sobre la ciutat. Realment espectacular. Això explica l'afluència de visitants. Gent jove, bàsicament.
L'accés al turó, a través d'un Carmel ple d'estretors i de desnivells. Lluny de l'eixample, la fesomia, la pell de BCN pren uns altres paràmetres que ara feia temps que no trepitjava.

Avui diumenge, de la mà del VINSEUM, i dins del cicle Les estacions a la vinya, ens arribarem a la DO Empordà. El Pep Ribes i l'Agustí villarroya mai no ens han defraudat. Però això ja és una altra història.