20 d’abril de 2015

Fragilitats

Em desperto a quarts de 7 amb les veus radiofòniques de la Mònica Terribas i companyia. 
Tot just ahir al vespre llegia la presentació del seu poema El cromosoma que et falta, que va escriure just quatre dies després que va néixer el seu fill, que té síndrome de Down. 
Un poema per a un ésser excepcional. Coi de cromosoma 21!
És curiós com quan ets sabedor d'aquest tipus de circumstàncies vitals d'altri, es refà la percepció que tens de la persona en qüestió. En aquest cas concret m'imagino la Mònica més vulnerable i, alhora, més sòlida i granítica.
També em ve al cap l'eufemisme contemporari de la diversitat funcional. Es que...


De fragilitats n'hi ha de moltes mena. La fragilitat dels cristians etíops assassinats a Líbia per una colla d'integristes embogits; la fragilitatde la travessa de la Mediterrània en una barca pneumàtica fugint de la misèria i de la guerra; la fragilitat de les 299 persones desaparegudes a Catalunya el darrer any; la fragilitat de les abelles i de la cadena tròfica en general davant la nova generació de pesticides neonicotinoides... 
Si desapareguessin les abelles, només ens quedarien quatre anys de vida es veu que va dir l'Albert Einstein ara fa un grapat d'anys. 

Ahir 19, a les 6 de la tarda, al teatre Condal de BCN, des de la fila 6 seient 17, vaig gaudir de El lazarillo de Tormes, versió de Fernando Fernán Gómea, direcció i interpretació de Rafael Álvarez, el Brujo. 
Teatre en estat pur. Un problema universal i intemporal: avui dia també l'ambició i el poder són motors potents del nostre món. La fragilitat de l'ànima al capdavall.