Les estacions a la vinya. 5-5-2013 (El primer verd desperta la vinya)

El que compta són els camins. 

"Anar fent camí és una opció intel·lectual oposada a la de plantar arrels, que pot degenerar en un estancament ideològic. 
Els arbres s'han de resignar, necessiten les arrels; els homes no. Per nosaltres el que compta són els camins, ha escrit Amin Maalouf.
Al final d'un camí, perquè pugui merèixer ser-ne, sempre hi ha d'haver alguna cosa. Només hi ha un camí sense fi conegut, el que recorrem durant el nostre temps, fins a la mort."  Fragments d'un article del Bienve Moya, publicat el 19-10-2012 al suplement de cultura del diari El Punt - Avui.

Foto de la sortida. Roderic Villalba

Avui hem iniciat l'XIè cicle Les estacions a la vinya, les sortides que trimestralment organitza el Vinseum de la mà del Pep Ribes i l'Agustí Villarroya. Quin parell de savis penedesencs pel que fa als assumptes vitivinícoles!

Hem repassat, tot passejant, l'estat de la vinya i comprovat el grau de brotació dels ceps, l'obertura de la fulla... També ens hem assabentat de les possibles malures que poden atacar la vinya en aquests moments.

La família Cusiné ens ha acompanyat a la propietat de Parés Baltà i ens han fet una detallada explicació de com treballen per elaborar els seus vins i caves. Hem fet un tast d'algun dels seus vins i caves.

Sabem diferenciar l'agricultura convencional de l'ecològica i la biodinàmica. Fins i tot m'atreviria a dir que ens hem iniciat en l'agricultura llunàtico-còsmica -em disculpareu la llicència, però algú ho havia de dir!-.

Des dels seus inicis que formem part del grup de participants habituals en aquestes sortides. Un grapat de persones interessades en aquest món de la vinya i el vi que, de 10 a 2 i quatre diumenges a l'any, passegem pel Penedès-Garraf -altrament dit Gran Penedès- tot disfrutant d'aquest patrimoni tan nostrat i aprenent, sempre, coses  interessants. 

Trepitjar les vinyes penedesenques i acabar fent un tast en algun dels múltiples cellers escampats pel territori amb les oportunes explicacions dels propietaris sempre és una oportunitat única de conéixer de primera mà la diversitat de maneres de treballar la terra i d'elaborar vins i caves. És una fórmula d'èxit que resulta atractiva i seductora. I, en aquesta època de l'any especialment, és un autèntic plaer sensorial.

Deu anys sense repetir cap ruta, amb variants sobre el mateix tema, que han fet possible que aproximadament un miler de persones hagin participat en aquesta aventura.

Felicito el VINSEUM  i els nostres guies ja esmentats per la iniciativa i per la continuïtat assolida. 

"Que per molts anys poguem fer aquestes obres amb els  mateixos manobres".... 

I moltes gràcies!

Un afegitó: la tertúlia d'ahir organitzada per La Cultural ("Economia, paisatge i territori: el paper del Vinseum") va ser interessant i suggeridora. 
Xavier Fornos (director de Vinseum) i Soazig Darnay (paisatgista) van comentar el que ha suposat la reobertura de Vinseum-Museu de les Cultures del Vi de Catalunya per a
Vilafranca: la creació d’un focus d’atracció de visitants interessats a conèixer la cultura del vi
com a element patrimonial i, a la vegada, com a realitat productiva del territori de la DO Penedès. En aquesta tertúlia es va parlar sobre l’impacte econòmic de Vinseum per a Vilafranca i el Penedès i, a la vegada, com l’economia vitivinícola i el paisatge són dos actius patrimonials que cal gestionar acuradament. No serà fàcil però el repte és ben evident.
Poèticament parlant m'atreviria a dir, amb paraules manllevades, que 
        tenim encara a les mateixes golfes
        de fa molts anys, un estel de colors,
        i el vent, i tot el que ens cal per impulsar-lo.