Sorolls, vibracions, esquerdes d'una banda. Un deute de 23,5 milions d'€ de l'altra. Reclamacions judicials creuades. I, com a teló de fons, el conveni signat el 2003 amb el Ministeri de Foment, potser amb una certa precipitació, urgència política i manca d'experiència per part d'una de les dues parts
-endevineu quina?-.
El tema està enquistat. No avancem. Cinc anys fa que estem com estem.
Com a usuari diari del pas que travessa la via, a l'alçada del carrer Germanor, ho certifico.
Molt em temo que en un país i en un estat com els nostres on la justícia dilata en el temps les seves resolucions fins a límits inversemblants, la cosa vagi per llarg. I no hauria pas de ser així. La sensació d'impotència i de provisionalitat infinita és ben evident.
Cal enllestir el tema. Acabar el que calgui. I repensar l'espai immens que es generarà. Aquesta llosa ja fa massa temps que l'arrosseguem.
Més informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú