Polítics peperos que canvien el llenguatge per no dir les coses pel seu nom, eufemismes del tot impresentables carregats de malícia i de perversitat, declaracions de jutjat de guàrdia i humiliants... és com si s'haguessin apropiat de la màxima de Giulio Andreotti que deia que "la política no és solucionar problemes sinó fer callar els qui els provoquen".
Aquesta és la vertadera perversió del llenguatge, la nova semàntica imposada des dels estaments del poder.
La banalització del terror nazi contra l'independentisme i les comparacions de Mas amb Hitler han estat una constant els últims mesos.
Un reportatge de Telemadrid que mostrava imatges d'Stalin, Hitler i ETA per després donar pas a d'altres del president de la Generalitat... Fins i tot l'Amical de Mauthausen critica l'ús banal del nazisme.
Com a contrapartida un documental reflexiu, rigurós i solvent, l'Hola Europa! de TV3. En el marc del Sense ficció, dirigit per Dolors Genovés. Un documental de l'autora d'Adéu, Espanya? i Això no funciona, o poter sí? Una reflexió assenyada i valenta sobre el dret a l'autodeterminació. 31 persones (molt poques dones, aixó sí, només tres si no m'erro) reflexionen sobre el dret a l'autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya, la més transcendental de la seva història moderna. "Hola, Europa!" és un viatge que transcorre pels paisatges, les ciutats i les idees.
I tot això coincideix amb el començament a Munic del judici a l'únic membre supervivent d'un grup neonazi que va matar nou immigrants a Alemanya entre el 2000 i el 2007. La cara més fosca d'Alemanya emergeix novament. El cas ha generat polèmica per la inoperància dels cossos de seguretat i les sospites de connivència amb els acusats per part dels investigadors.
I avui, 7 de maig, 68è aniversari de la rendició d'Alemanya a les tropes aliades.
La llei de Godwin no és pròpiament una llei, sinó un enunciat: "A mesura que una discussió en línia s'allarga, la probabilitat que aparegui una comparació en què s'esmenti Hitler o els nazis tendeix a u".
Fer un ús demagògic de la tragèdia íntima i col·lectiva del nazisme, d'ETA, del terror institucionalitzat en definitiva per usos partidistes és d'una baixesa moral malatisssa i temerària. El cas de MD de Cospedal i d'altres personatges afins és escandalós.
Ara que Àustria obre el remodelat museu de Mauthausen amb l'exposició "Mai més' amb la constatació que unes 90.000 persones van morir al camp de concentració nazi entre 1938 i 1945 fóra un bon moment per parar els peus a tota la patoleia de polítics de pa sucat amb oli a què feia referència. http://www.ara.cat/mon/europa/
Si fos possible viatjar en la màquina del temps i aterrar en el forat negre del nazisme, o de qualsevol altre totalitarisme contemporani, estaria bé que aquests personatges impresentables i perillosos hi fessin una estada d'uns quants dies. I, a la tornada, si fos el cas, podríem escoltar-los. Curiositat intel·lectual i prou.
En un Estat on cinquanta anys després del nyap del Valle de los Caídos molts fills i nets encara lluiten per recuperar el cos i la dignitat dels seus familiars s'han de sentir aquestes barbaritats?
Un Estat que encara no ha reparat els greuges que va causar la guerra civil i la dictadura es pot permetre aquest estat de coses?
La meva conclusió és rotunda: QUAMPRIMUM, llatinada inequívoca que ve a dir "com més aviat millor". "Lo antes posible" per si no ha quedat del tot clar. Fotem el camp abans no sigui massa tard!
Us animo a participar a la campanya "Un milió de signatures per l'autodeterminació".
"Estic d'acord amb la iniciativa per tal que el Dret d'Autodeterminació dels Pobles sigui formalment expressat dins el marc de la Unió Europea com a Dret Humà fonamental i que les Institucions de la Unió donin suport a tots els ciutadans Europeus i les nacions que vulguin exercir-lo."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada