Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

22 de maig del 2013

SENSE FICCIÓ: Pujol Catalunya. El consell de guerra.

Aquest documental, com tots els altres de la sèrie, és un treball rigorós i modèlic.

Ben documentat, sense elements sobrers, ni additius, ni conservants. 
Amb un grafisme preciós i molt il·lustratiu. Formalment, periodísticament i políticament de gran nivell. Impressionant i emocionant pel to i per la mesura.

Amb l'etiqueta #conselldeguerra des de fa dies que hi ha hagut moltes intervencions a Twitter. Ahir al vespre, en temps d'emissió, l'allau era tal que amb prou feiens podies donar l'abast. I algunes realment interessants i suggeridores.

Ja està disponible a la xarxa Sense ficció: Pujol Catalunya. El consell de guerra.  

I, com a contrapunt de la jornada, l'amenaça cada cop més certa de l'anunci d'una segona etapa de govern Aznar. 
Aprofita totes les ocasions per marcar perfil -paquet, vaja- i desmarcar-se de l'equip que pilota el vaixell del PP, amb ben poca traça i amb turbulències.

Arribaran finalment, ell i  altres mòmies com ara l'Esperanza Aguirre, al poder, altra vegada? Per què no? Un altre salvador, in extremis, de la pàtria? 
Amb ells la consigna de la  Guardia Civil pren una dimensió apologètica. 
El "Todo por la patria" esdevé l'únic lema. I el pensament, únic. El patriotisme constitucional ja ho té això.  

Si aquests estadistes de pa sucat amb oli han de pilotar una negociació política amb el nostre país, no anem bé. Fan por. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada