Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

13 de maig del 2013

Hem perdut "la veu" (amb permís de Frank Sinatra)

Mor Constantino Romero, als 65 anys, cinc mesos després d'anunciar la seva jubilació.

 Amb la piulada "Gràcies per tot l'afecte. Han sigut 47 anys de feina. I tota una vida. Ràdio, TV, teatre, doblatge. Ha valgut la pena. Una abraçada. 'That's all folks!' (Això és tot amics)", Constantino Romero anunciava la seva retirada el passat 12 de desembre.

 Insuperable a  'Sweeney Todd', 'A little night music' i 'La botiga dels horrors'.  
Un quart de segle després encara tinc un record infinit.

 Ens queda l'Eduard Farelo, encara que no és ben bé el mateix.

 Som una nació sense estat,
un país sense etiquetes -en català-
un poble sense veu.
Posted by at

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)