Ahir divendres a les 8 de la tarda-vespre, al bar Mercè de la plaça del triangle, vaig assistir al concert del Xen, el César i el Botifarra. De petit format, pròxim, intimista.
Un repertori variat: Paolo Conte, Tom Waits, Eric Clapton, The Band, Stones, Sisa... Tot primeres espases.
La veu esquerdada i rogallosa del Botifarra es manté intacta. Millorar serà difícil a aquestes alçades. Ben acompanyat pel Xen. Les tres guitarres, en forma.
Aquests espectacles de petit format són acollidors. I la música en directe, emocionant. Un bàlsam per a l'esperit. Els acudits, curts i cerebrals.
Llarga vida al trio. Passar-s'ho bé i compartir aquests moments amb la parròquia és molt saludable. L'enhorabona!
Una mostra del repertori: "Me cago en el amor"
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú