Metàfora precisa del moment present: de la policromia al blanc i negre.
I no és un caprici estètic. És un retorn al passat, un viatge al passat, a finals dels anys 70. I això pel que fa a l'escola, a la salut -penseu en l'avortament-, a la llegua i la cultura...
Un comunicat de l'Amical de Mauthausen i altres camps manifesta que "durant els dies 10 al 12 de maig han viatjat a Mauthausen per assistir als actes commemoratius de l'alliberament del camp algunes autoritats europees, com a representants institucionals, sense que hagués cap representació del govern d'Espanya. /.../
Una vegada més, els participants en els homenatges internacionals, com ja va passar fa unes setmanes a Buchenwald, han constatat el contrast que significa l'absència dels nostres governs, enfront la participació d'autoritats de tots els països europeus. A l'ensems que txecs, polonesos, jueus, francesos, austríacs, hongaresos..., de nou han retut homenatge a les víctimes republicanes del nazisme..."
Altra feina tenien, pel que sembla, la Llanos de Luna i companyia. Amb homenatges a la División Azul i alguna altra cabra boja. Esperpèntic!
Des del despatx, els dies laborables, contemplo la plaça de les Brigades Internacionals. I penso fugaçment, dia sí dia també, que tant de bo n'haguessin arribat moltes més. Suficients per guanyar la guerra contra la barbàrie i el franquisme.
Tant dolenta com la guerra és la posguerra. I a hores d'ara encara la patim.
Salvador Alsius (@salvadoralsius) | |
Per més que hi fiqui la banya, /
ha de saber el senyor Wert / que en cert lloc, a l'est d'Espanya, / predicarà en el desert. #alsigrames |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú