Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

18 de maig del 2013

Retorn al blanc i negre

Sota el títol "Wert envaeix l'escola", l'ARA s'edita aquest dissabte en blanc i negre, amb l'única excepció de les insercions publicitàries, per denunciar la involució educativa i l'atac a l'escola catalana que suposa l'anomenada llei Wert, la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce). 

Metàfora precisa del moment present: de la policromia al blanc i negre. 
I no és un caprici estètic. És un retorn al passat, un viatge al passat, a finals dels anys 70. I això pel que fa a l'escola, a la salut -penseu en l'avortament-, a la llegua i la cultura...


Un comunicat de l'Amical de Mauthausen i altres camps manifesta que "durant els dies 10 al 12 de maig han viatjat a Mauthausen per assistir als actes commemoratius de l'alliberament del camp algunes autoritats europees, com a representants institucionals, sense que hagués cap representació del govern d'Espanya. /.../
Una vegada més, els participants en els homenatges internacionals, com ja va passar fa unes setmanes a Buchenwald, han constatat el contrast que significa l'absència dels nostres governs, enfront la participació d'autoritats de tots els països europeus. A l'ensems que txecs, polonesos, jueus, francesos, austríacs, hongaresos..., de nou han retut homenatge a les víctimes republicanes del nazisme..."

Altra feina tenien, pel que sembla, la Llanos de Luna i companyia. Amb homenatges a la División Azul i alguna altra cabra boja. Esperpèntic!

Des del despatx, els dies laborables, contemplo la plaça de les Brigades Internacionals. I penso fugaçment, dia sí dia també, que tant de bo n'haguessin arribat moltes més. Suficients per guanyar la guerra contra la barbàrie i el franquisme.

Tant dolenta com la guerra és la posguerra. I a hores d'ara encara la patim. 



Salvador Alsius (@salvadoralsius)
Per més que hi fiqui la banya, /
ha de saber el senyor Wert /
que en cert lloc, a l'est d'Espanya, /
predicarà en el desert.

#alsigrames


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú