Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

23 de febrer del 2023

23F

Llegeixo amb interès l'editorial del Vicent Partal al Vilaweb del 19 de febrer. “Despullar, i documentar, el 'deep state' espanyol”. Demolidora. Totalment d’acord: El ‘deep state’ espanyol no tan sols representa un estat dins l'estat, sinó també la pervivència del franquisme dins un estat que es diu i es vol fer passar per democràtic. El 23F va anar d’això.
La idea que hi ha un deep state ha estat molt acceptada de fa dècades per a descriure l’existència dins l’estat d’una mena de “estat profund” que funciona al marge dels polítics elegits per la població; que, a diferència d’ells, és permanent i estable i determina les polítiques més fonamentals de l’estat, les quals, per tant, resten fora de l’abast d’allò que els ciutadans poden modificar amb la participació política. Militars, policies, jutges, alts funcionaris…: tot això i més és el deep state, un entramat de persones i interessos que poden arribar a convertir la política en una simple màscara utilitària que els recobreix i que legitima les seues pràctiques, per definició antidemocràtiques.El deep state existeix més o menys a tot el món.
Però en el nostre cas hi ha una diferència fonamental: el deep state espanyol no tan sols representa un estat dins l’estat, sinó que representa la pervivència del franquisme dins un estat que es diu i es fa passar per democràtic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada