DIPÒSIT a ESPAI - 11. VIC. Gràcies Neus!

Com diu Josep Ramoneda, la casa és l’espai propi de la privacitat de les persones, un lloc determinant en el pas pel món per poder ser responsable de la pròpia existència, un marc de referència en un món accelerat sovint desconcertant. No tenir habitatge porta a la pèrdua de reconeixement, a la marginació. Tots sabem que l'emancipació passa per la casa.
La proposta que es presenta a l'Espai 11 de Vic (DIPÒSIT. Crònica d’un anar i venir entre el palimpsest i la catacresi. Neus Villar Cortázar) parteix de la memòria històrica, de l'aproximació als materials de la terra i de les reflexions sorgides a partir de la reconstrucció d'una vivenda antiga que té cent anys d'història.
"Dipòsit" és un projecte que convida a la introspecció, a connectar amb els nostres arrels i a reflexionar sobre com ens relacionem amb el nostre entorn.
La casa com a testimoni d'un passat que reescrivim, com a context que embolcalla i sosté allò que diem.
"Giro el cap i tot mirant enrere desfaig camí, repuntant la vida. No en cal gaire, tan sols per agafar embranzida i continuar cosint."
Una proposta brillant i suggeridora, minimalista i evocadora, ubicada en un espai que ni fet a mida, una vivenda, l’ESPAI-11, al carrer de la riera,11, de Vic. Un espai privat obert a tota mena de propostes artístiques, sota la tutela d’un altre artista de cap a peus, el Joan Vall.
Completem la matinal artística a Vic amb una visita al taller d'arquitectura SP25, al carrer sant Pere, 11, també de Vic.
David Oliva i Elisenda Planas, arquitectes, no només tenen un estudi d’arquitectura i gestionen projecte d’obra nova i rehabilitació sinó que fan instal·lacions d'arquitectura efímera, ofereixen un espai de tallers infantils d'arquitectura (Estudi Kraft) i gestionen una sala d’exposicions, La Tintoreria, en aquests moments amb una exposició, Gos perdut, on les casetes de gos es presenten com un monument o panteó familiar dels éssers estimats que van marxar. Molta feina i molt ben feta. I tot això en uns baixos recuperats del desús i l’ostracisme.I, ja per acabar, vam incorporar un nou i estimulant concepte al nostre bagatge cultural, el tercer paisatge, però això ja és una altra história. Continuarà.