Un té la sensació que dormir al ras és viure al ras. A la intempèrie, i no només filosòficament parlant. Ras i curt.
Llegeixo a La Fura que a Vilafranca hi ha 20 persones que viuen al ras, segons un cens elaborat per l’ajuntament, en una quinzena de punts, especialment a la zona del CAP Nord, al Parc del Poble Nou, a la ronda de Mar, a les avingudes Tarragona i Barcelona i al voltant del Centre d’Acollida Abraham.
Paral·lelament al cens, i conjuntament amb Creu Roja, el consistori ha impulsat el Punt de Trobada, un espai diürn adreçat a aquest col·lectiu.
Aquest espai, situat a les instal·lacions de Creu Roja de Vilafranca (carrer Eugeni d’Ors, 22) té tres dependències diferenciades: una que funciona com a consigna equipada amb departaments i penjadors perquè els usuaris puguin deixar les seves pertinences mentre s’estiguin al centre, una sala polivalent de descans equipada amb mobiliari, nevera, microones, llibres i jocs de taula, i un despatx perquè els responsables de Creu Roja puguin atendre els usuaris de manera individualitzada oferint un acompanyament individualitzat, escolta activa i orientació sobre recursos socials, sanitaris i laborals. El Punt de Trobada estarà obert de dimarts a dijous entre 9 i 13.30 h i tindrà capacitat per oferir atenció a entre 5 i 7 persones.
Aquest nou servei que s’acaba de posar en marxa se suma al Centre Abraham, l’alberg municipal per a persones sense sostre que gestiona Càritas. Aquest equipament té capacitat per a deu persones (homes) que poden pernoctar un màxim de sis nits A més, disposa d’un servei de dutxes (també per a dones) i de bugaderia a l’abast de totes les persones que viuen al ras, pernoctin o no al centre.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú