Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

9 d’abril del 2025

Un elefant a l’habitació

Impecable l’article de l'Ignasi Aragay (Un elefant a l’habitació. Ara 8/4/2025).
Ve a dir que cada època té el seu elefant a l’habitació. Aquella cosa evident que no volem veure, aquell problema que ens neguem a identificar, a discutir. Què és el que avui ens passa estranyament inadvertit tot i tenir-ho davant dels ulls?
El símbol del Partit Republicà dels USA és un elefant, justament. I aquest fet em fa pensar, miro de relacionar els dos fets. Estic convençut que els nordamericans tenen un elefant a l’habitació. I que molts d’ells no el volen veure.
Nosaltres, des de la distància oceànica, segurament som més conscient de la magnitud de la tragèdia. El que no tinc clar és que arribem a ser capaços d’evitar el naufragi col·lectiu. Oh Europa, Europa, Europa!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú