Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

28 d’abril del 2025

La música que emociona. Perquè la vida, sense música, només seria soroll.

Emocionant la cançó de Mishima HdHFMD, versió de DtMF de Bad Bunny, dedicat a Marc Lloret, el teclista de la banda, que va morir el febrer passat.
Igual que la cançó original, la lletra és un plany per no haver aprofitat prou el temps al costat de l’amic desaparegut. El grup la va interpretar per primera vegada en directe al concert de sant Jordi de dimarts passat. https://www.youtube.com/watch?v=3s5XDCis144
M’ha agradat, però no tant com la versió que va fer Mishima en català del hit de Miley Cyrus "Flowers" i que van cantar al concert a la Paloma el 21 d’abril de 2023. Amb la veu de David Carabén, aquest himne a l’amor propi i a deixar enrere les relacions que ens fan mal, és una balada fantàstica, meravellosa. https://www.catorze.cat/el-piano/roses-202848/
Perquè la vida, sense música, només seria soroll.
Posted by at

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)