Copilot - Chat GPT - IA generativa

Interessa i preocupa el tema de la intel·ligència artificial (IA). Hi ha qui confon aquesta revolució tecnològica amb eines com ChatGPT o Copilot, uns simples xatbot que maneguen bé el llenguatge i ajuden en certes tasques, capaços d'escriure articles sintàcticament decents, però equivalen a internet el 1994: un balbuceig.
En essència, la intel·ligència artificial és una màquina capaç d'aprendre-ho tot. Hi ha gent que pronostica que en deu anys haurà canviat el món.
Unes quantes consideracions al respecte de l'impacte de la IA en un futur immediat.
Contra el gust personal, la innovació, la provocació i la crítica, els paràmetres que valoren i modelen la cultura a internet són el simplisme, l’homogeneïtat, la comercialitat i la vulgaritat.
Els algorismes i la dependència de molts milions de persones de les xarxes socials i el món digital tenen un efecte nefast en la producció cultural i la intel·ligència del públic consumidor o espectador. Facebook, X, Netflix, TikTok, Instagram, YouTube o Spotify són maquinàries aplanadores insaciables al servei del consum i els beneficis del capitalisme, amb una inclinació ideològica visible per idees conservadores i retrògrades. Som en un punt de no-retorn o encara podem redreçar la situació en benefici de la creació lliure i les idees innovadores i crítiques? La cultura podrà recuperar el lloc que li correspon en les nostres societats? (De quina manera han aplanat i han desvirtuat la cultura els algorismes? Xavier Montanyà. Vilaweb 20/02/2025)
La producció artificial de continguts mitjançant la informació de bancs de dades, a banda d’una vulneració dels drets d’autoria, és un mecanisme de control devastador que distorsiona la realitat i entumeix el pensament crític.
L’aparició de la intel·ligència artificial generativa ens situa davant d’un suposat escenari de múltiples oportunitats i avantatges, però aquest panorama d’entusiasme és només un miratge que desdibuixa el veritable caràcter opressiu i invasor d’aquesta tecnologia. Per mitjà d’un discurs publicitari enganyós, les empreses desenvolupadores la presenten com una solució per a qualsevol mena de problema. Però, a la pràctica, està causant més danys que beneficis en els àmbits on s’està utilitzant. Això desencadena una controvèrsia global al voltant de la legalitat, l’ètica i la seguretat d’aquest nou model de negoci basat en l’extracció i la comercialització de dades allotjades a internet. (IA generativa, una maquinació extractivista. Nia Soler La Directa, setembre 2024).
La Mònica Planas es pregunta si parlar amb els morts a través de la IA és una oportunitat o un risc.
Yuval Harari constata que en la intel·ligència artificial, hi ha un potencial totalitari.
El potencial de la IA sembla no tenir límits però la seva implantació genera contradiccions. El capitalisme de dades i la reducció dels llocs de treball es posen sobre la taula com uns dels principals riscos.
Com bé haureu notat, la IA ha passat a ser, en aquests mesos, el nostre pa de cada dia. Les aplicacions de missatgeria l’estan incorporant, ja quasi no ens sorprèn trobar imatges manipulades arreu… i malgrat estar tan present, segueixen obrint-se dilemes ètics i problemàtiques socials al seu pas.
Un d’ells, és el “colonialisme de dades”, també conegut com a “tecnofeudalisme”. No, no… això no vol dir que tornem a l’edat mitjana! Així és com descriu l’economista i polític grec Yanis Varoufakis, una hipotètica nova forma de capital que està extenent-se a través de les grans plataformes d’internet. (Joan Caballero, coordinador de sistemes de la informació a Som Connexió).