Se'n va un dels escriptors més llegits de les lletres catalanes, grandíssim prosista, amant de la llengua, apassionat pel país i la seva gent. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i autèntica estructura d’estat. Extraordinari conversador i una bona persona: Espinàs. Subscric literalment les paraules del Xavier Antich.
El meu Espinàs és articulista de l’Avui, amb una capacitat d’observació extraordinària. Durant molt de temps era el primer text que llegia en comprar el diari. I el de “El teu nom és Olga”. «La tarda d’avui no existeix»: 14 reflexions de l'escriptor, que deia que «les persones estem condemnades a ser el que som». Catorze, cultura viva https://www.catorze.cat/biblioteca/mor-espinas-99408/
Benvingut/da al meu espai web. El recupero el setembre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt). Som una "road movie" on el camí o la carretera representen els obstacles que cal superar i que ens permeten superar-nos a nosaltres mateixos (Vicenç Pagès Jordà). Guillamino ho ha establert amb exactitud: "La vida són tres baixades, dues corbes tancades i una bona pujada". I això en el millor dels casos m'atreviria a dir. La veritat la construïm entre tots, o no? Sóc del tot conscient que tots aquests links desapareixeran com llàgrimes en la pluja (Blade Runner).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada