Se'n va un dels escriptors més llegits de les lletres catalanes, grandíssim prosista, amant de la llengua, apassionat pel país i la seva gent. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i autèntica estructura d’estat. Extraordinari conversador i una bona persona: Espinàs. Subscric literalment les paraules del Xavier Antich.
El meu Espinàs és articulista de l’Avui, amb una capacitat d’observació extraordinària. Durant molt de temps era el primer text que llegia en comprar el diari. I el de “El teu nom és Olga”. «La tarda d’avui no existeix»: 14 reflexions de l'escriptor, que deia que «les persones estem condemnades a ser el que som». Catorze, cultura viva https://www.catorze.cat/biblioteca/mor-espinas-99408/
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú